CANTILLON'S BREWERY QUINTESSENCE

Thursday May 5th, 2016 - 10.00 to 18.00

The 2016 edition of Cantillon's Brewery Quintessence will take place on Thursday, 5 May.

We will have the great honour of welcoming our friend Carlos, from Masia-Agullons.

Together, we will have you sample our products during a tasting tour organised in the various rooms of Cantillon Brewery.

The following beers will be available for your tasting pleasure:

Masia-Agullons

• Setembre
• Barrica Kumquats
• Bruno Barrel aged
• Barrica merlot
• Setembre Especial Nadal

Cantillon

• Grand Cru Bruocsella
• Gueuze 1996
• Lou Pepe Kriek
• Rosé de Gambrinus
• Fou'foune
• Vigneronne
• Lambic d'Aunis
• Zélige-Cantillon
• Cuvée Saint-Gilloise
• Zwanze 2012 (Rhubarb)
• Aspérule Lambic
• Iris Grand Cru

Medalla de plata a la categoria AMERICAN WILD ALE per la cervesa SETEMBRE de ALES AGULLONS.

Més informació: http://barcelonabeerchallenge.com/premis-2016

Font:  http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/04/09/quadern/1397070884_742384.html

Tot i que el mas on la fa està enclavat en terra de vins, en Carlos es dedica a la cervesa. Ho fa a Sant Joan de Mediona, en ple Penedès, a escassos quilòmetres de Can Freixaneda, la finca on va néixer el pare de Freixenet i del cava. Bé que ho sap, que juga en camp contrari. Recorda que un dia una dona ja gran li va etzibar: “Et podries dedicar a una altra cosa”. Però Carlos Rodríguez fa temps que ho ha superat, i dijous passat era “feliç”: 14 anys després de fer la seva primera cervesa a casa, començava una elaboració diferent, amb un llevat desenvolupat al seu celler. Segons ell, és una altra fita per a la seva marca, Ales Agullons, que fa uns anys va rebre una menció internacional com la millor cervesa feta en bótes. “El premi no va ser allò, sinó que vingués fins aquí gent de tot el món a beure-la”, diu. La seva cervesa compleix algunes condicions. No es pasteuritza. Ni es filtra. Evoluciona dins l’ampolla. És el que es diu artesana. I el de Mediona no és l’únic que ho fa.

En els últims nou anys, la cervesa artesana ha eclosionat a Catalunya. Perquè han aparegut més de 50 fabricants i perquè poc a poc ha arrelat una nova cultura de la cervesa entre els consumidors. Com va passar amb el vi, la gent vol saber què beu quan beu cervesa. El sorgiment dels petits fabricants ha estat en part la resposta a dos factors: donar continuïtat a un moviment ja consolidat en altres països amb gran tradició cervesera on les artesanes s’han fet fortes —que no vol dir ser majoritàries— i cobrir un forat del mercat català. Durant anys, les grans marques industrials han inundat els mercats amb les seves lagers i pilsen, en una mena de procés per apropar la cervesa als refrescs i col·locar al mercat litres i litres de beguda per fer realitat l’equació empresarial que diu que volum és igual a rendibilitat.

Catalunya no va ser una excepció i aquella estratègia va funcionar. En contrapartida, es van quedar pel camí múltiples tipus de cervesa orfes, tret que arribessin per la via de la importació. En bona part, els petits elaboradors han cobert aquest nínxol de mercat recollint l’experiència que ja tenien altres països —als Estats Units, la legalització de l’elaboració casolana va arribar als anys setanta i va multiplicar el nombre de productors—, introduint noves fórmules i fabricant amb maltes, llevats i llúpols de diferents tipus, per jugar amb centenars de registres organolèptics diferents. També és cert que fer 1.000 litres de cervesa tampoc és tan car: amb 3.000 euros fas.

I en certa manera, el públic els ha seguit. “Li diuen boom, però és una moda que es quedarà”, vol creure Julià Vallès, de la Companyia Cervesera del Montseny, la representant més gran de les petites cerveseres catalanes, seguida en volum per Rosita i Guineu.

La història de Montseny explica bé com sorgeixen aquest tipus d’experiències: la seva primera maquinària (tanc de cocció i fermentadors) per produir la va comprar de segona mà a Anglaterra. Al cap d’un any l’havien de renovar per guanyar capacitat. Avui produeix uns 200.000 litres i fins i tot fabriquen cervesa per a altres elaboradors. Ah, i per primer vegada, el 2013 la companyia va guanyar diners: 45.000 euros.

Les beceroles del projecte de Montseny tenen poc a veure amb un dels últims naixements, el de la Barcelona Beer Company, posada en marxa l’any passat i que té “una visió clarament empresarial”, segons explica Oriol Renart, exconsultor de grans corporacions convertit ara en cofundador i codirector d’aquesta petita cervesera que, excepcionalment a Catalunya, té 21 socis al darrere. El primer any complet de funcionament preveuen arribar als 100.000 litres de producció.

“Estàvem cansats dels grans fabricants, amb els seus gustos i aromes químics”, explica Renart sobre els orígens del nou projecte, per denunciar que “en un país gastronòmicament tan ric es beguessin cerveses tan dolentes”. El màrqueting de la companyia, un pèl provocador, no passa desapercebut. Integrar el nom de Barcelona a la marca també parla per si mateix. Per què? Volen que el 60% de les seves vendes siguin exportacions, i el nom de la ciutat és ara com ara un potent actiu, tal com han demostrat Custo Barcelona, BCN World o fins i tot Damm, que estampa el topònim en les etiquetes de les Estrella d’exportació.

Renart ho té clar: “És el moment de la bona cervesa”. I molta gent creu que això arribarà gràcies a l’artesana. I si no, que l’hi diguin als organitzadors de les desenes de fires que se celebren cada any en qualsevol municipi català. O a Mikel Rius, de Beer Events, que aquest cap de setmana organitza la tercera edició del Barcelona Beer Festival, amb la previsió de servir només cervesa artesana a unes 30.000 persones. Però admet que el sector és jove i encara no estan les coses per “establir càtedra”.

“La gent que comença en aquest mundillo no se’n desenganxa ja mai”, adverteix Susana Giner, de 2D2Despuma, un dels 20 punts de trobada més populars on es reuneix la parròquia de la cervesa artesana a la ciutat de Barcelona, tot i que n’hi ha més: Rosses i Torrades, Homo Sibaris, Biercab... Són bars, però també llocs on es fan activitats vinculades amb el món de la birra artesana. Divulgació per conèixer com es fa cada tipus de cervesa i fins i tot venda de la infraestructura necessària per fer-la.

A 2D2Despuma és on va anar a petar Helena Pérez fa uns sis anys, tot just després de tornar d’un interrail per Europa. Aquí no bevia cervesa i en aquell viatge va conèixer les marques artesanes que ja despuntaven en altres països. I li van agradar. Un cop a Barcelona, “un dia, vam veure que havia obert una botiga al Guinardó, hi vam entrar i ens vam trobar les mateixes marques que havíem begut durant el viatge”. S’hi va aficionar. L’Helena és selectiva. No és de cervesa diària, però sí de beure’n de dijous a diumenge i, des de fa tres anys, fins i tot en produeix a casa, “tot i que és la meva parella qui en sap”.

Potser ella caracteritza bé aquest perfil de consumidor de cervesa artesana tan difús que s’ha creat a Catalunya: 30 anys, amb formació, consumidora habitual però no massiva de cervesa, interessada a conèixer allò que beu i disposada a pagar un mínim de tres euros per una birra. “Són gent viatjada, amb poder adquisitiu, una mica sibarites”, rebla el perfil Giner.

Des de fa uns anys, aquest producte s’ha colat en les guies de vins i fins i tot en restaurants que es fan pagar. No és habitual, però en alguns espais ha substituït el vi, tot i la tradició vinatera. “Sembla que la cervesa és de currantes i el vi, de señoritos, però això està canviant”, explica Edgar Rodríguez, sommelierde cervesa al restaurant Racó d’en Cesc, que des de fa sis anys ofereix cervesa artesana a la seva carta. Va començar com un producte per fer l’aperitiu i avui ofereix una carta de 150 referències i menús de maridatges. “És estrany que en un servei no hi hagi alguna taula amb cervesa”, explica després d’assumir que des de fa dos anys la cervesa artesana “està fent molt de soroll”.

“El moviment és totalment adolescent: els productors moltes vegades segueixen modes a l’hora d’elaborar i al bevedor encara li falta experiència”, apunta Pepe López, productor de La Font del Diable i responsable d’una de les primeres associacions culturals vinculades al món de la cervesa, Singlot, de Vilanova i la Geltrú. Té 500 socis, “100 molt actius i 50 massa actius”, apunta des del darrere d’una barra tot just abans que entri al local un noi, li ensenyi una ampolla de cervesa estrangera que portava de casa, li pregunti si la coneix i li demani dos gots, que la tastaran junts.

Singlot organitza una cinquantena d’activitats a l’any. Des de tastos i maridatges a excursions a fàbriques, i López està convençut que la seva tasca ha donat fruits: “La cultura cervesera es demostra amb fets com ara que vaig poder tenir durant dos anys seguits el llibre La cerveza... poesía líquida (de Steve Huxley, editat per Trea) que hi havia a la biblioteca, i ara, en canvi, has d’esperar per poder-lo tenir perquè hi ha cua; o cultura és que a Vilanova hi hagi almenys 20 tios que fan cervesa a casa seva”.

Res no seria igual en aquest moviment si el 2005 Àlex Padró no hagués posat en marxa a l’Hospitalet de Llobregat la companyia Llúpols i Llevats, productora de la marca Glops, la cervesa artesana degana d’Espanya. “Llavors ja hi havia molts homebrewers —elaboradors casolans—, però la cervesa artesana era una gran desconeguda: era difícil vendre-la, per preu, per gust i fins i tot perquè llavors hi havia poques marques d’importació”, explica per telèfon Carme Valero, parella i sòcia de Padró, que recorda algun client que es queixava perquè “aquesta cervesa està esbravada”, desconeixedor que el gas no s’injecta, en el mètode artesanal.

Des d’aquell 2005 han anat sorgint iniciatives pertot arreu. La majoria són projectes modestos que ratllen la viabilitat econòmica assegurant amb prou feines un sou; d’altres han anat creixent amb el temps, vinculades amb un projecte industrial; i alguna excepció ha optat per una sortida amb un pla de negoci i financer. Però, en conjunt, i en són conscients, suposen poca cosa en el negoci de la cervesa, i la seva semiprofessionalització es descobreix en una dada: que no hi ha dades. No està clar quin és el nombre de productors, i una mica més el nombre de fàbriques —una trentena—, que en molts casos produeixen per a tercers. De marques n’hi ha una vuitantena, segons el sommelierRodríguez. Però aquesta xifra balla en funció de l’interlocutor.

La cinquantena d’empreses que compten amb un registre sanitari superen amb dificultats els 1,2 milions de litres a l’any, engrunes per als dos líders industrials del sector, Damm i Moritz. Tot el grup Damm produeix 820.000 milions de litres de cervesa. Josep Borrell, propietari de la marca gironina Moska i president del Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (Gecan), calcula que el consum de cervesa artesana a Catalunya deu estar al voltant del 0,5% del total. “Arribar a un 1% seria una bestiesa per a nosaltres”, assegura. Als Estats Units, aquest percentatge és d’un 5%. Les cerveseres artesanes no són només petites davant les grans marques industrials catalanes, sinó que ho són també davant els competidors del seu sector que hi ha repartits pel món. Per posar un exemple, l’escocesa Brew Dog —reconeguda per la qualitat de la cervesa i l’excentricitat de les seves etiquetes— produeix quatre vegades més que totes les artesanes catalanes juntes.

I així tot, alguns productors temen que el sector estigui arribant a una certa saturació. “Ara a mi em costa vendre perquè hi ha més competència”, adverteix Borrell. “Cada vegada és més fàcil produir-la, però més difícil col·locar-la”, coincideix Valero. Giner és de l’opinió que “hi ha un punt de saturació del mercat: d’aquí poc temps hi haurà iniciatives que començaran a caure. Potser no hi ha tant de negoci”. I Vallès, de Cervesa del Montseny, avança que “el nivell pujarà, però hi haurà una esporgada de fabricants”.

El sector té encara un punt d’amateur i no ha desenvolupat tota la cadena de producció a Catalunya. Els productors es veuen obligats a comprar les matèries primeres a l’estranger, perquè no hi ha matèries ni grans productors de llúpols a Catalunya, tot i que en els últims temps sí que han sorgit iniciatives. I el negoci de la distribució tot just comença a enlairar-se amb algunes petites iniciatives que estan engrandint el mercat a poc a poc, porta a porta. “El 80% dels bars i restaurants de Catalunya no tenen cervesa artesana”, explica Jordi Binefa, que fa un any va crear Rolling Beer, una companyia especialitzada en la distribució de marques artesanes. Bé, més que una empresa és un treballador que li posa “moltes ganes i moltes hores”. Però com ell n’han sorgit d’altres.

El principal “problema”, diu, és el preu. Com convèncer el propietari d’un establiment que s’animi a comprar una birra que, com a mínim, costa el doble que la que li ven una gran marca industrial. “Amb una artesana tindrien més marge de benefici, però també més risc que un client no la vulgui”, explica amb criteri.

Montseny no és l’única, però sí una de les poques marques que ha estat capaç de fer-se un mercat gràcies a la distribució en supermercats, als quals fan la venda directa. “En el petit comerç costa molt vendre grans quantitats, així que no ens va costar decidir-nos a donar el pas per entrar en grans superfícies, on va a comprar la gent”, explica Julià Vallès. En aquests centres, Montseny ven la meitat de la seva producció.

Però no tothom hi pot arribar. “Damm fa en un torn el que jo faig en un any”, diu Borrell, de Moska, sobre la seva capacitat per competir. És un dir, però no és exagerat, al contrari. Moska produeix 40.000 litres a l’any; la planta del Prat de Llobregat de Damm fa 500 milions de litres. El mateix problema pot tenir Ales Agullons: una de les seves cerveses, Setembre, es passa un any en bóta i un altre dins l’ampolla abans de vendre-la, cosa que li dificulta les grans produccions. “Cadascú sap què està fent i pren una direcció amb la seva història”, diu Rodríguez. La qüestió és si la cervesa pot arribar a ser artesana o fins i tot art.

Font: http://boystout.wordpress.com/2013/03/02/tipos-suertudos-tim-hampson

Hoy entrevistamos a Tim Hampson, que os puedo asegurar que es un auténtico gentleman y con una profesionalidad y carrera envidiables (literalmente: da envidia). Para los que no somos británicos, es conocido sobre todo por su Libro de la Cerveza, pero es mucho más que eso: autor de 101 Beer Days Out, London Riverside Pubs, London’s Best Bars, Room at the Inn y el ya mencionado The Beer Book (El libro de la cerveza), publicados por Dorling Kindersley. Próximamente aparecerán sus nuevas obras, World Beer y Haynes Beer Manual. Además, sus trabajos aparecen en Food And Travel Magazine, Weekend Telegraph, What’s Brewing, Drinks International y American Brewer. Por si fuera poco, es el especialista en cervezas de BBC Food Live y el Sky Pub Channel, así como experto en la imagen de la cerveza, cerveza y comida, elaboración de cartas de cerveza y en la estructura industrial de la elaboración de cerveza y pubs. Así que espero que la entrevista os resulte interesante, aunque menos que sus libros.

Tim Hampson, un crack.

Tim, antes de nada, permítenos conocer algo sobre tu trabajo. ¿En qué estás ahora?

Además de escribir noticias para What’s Brewing, estoy trabajando en dos libros. Uno es un manual sobre la elaboración de la cerveza y el otro, para Dorling Kindersley, se llama “El mundo de la cerveza”, que es un desarrollo del Libro de la Cerveza.

Prácticamente, en todos los lugares especializados en cerveza veo tu “El libro de la Cerveza”, como si fuese una Biblia. ¿Es este libro a las guías de cerveza lo que Ratebeer a las webs de cerveza?

Bueno, el Libro de la Cerveza es un fantástico recurso tanto para el recién iniciado como para los que tienen grandes conocimientos. Es mucho más que una lista de cervezas; también provee una profunda percepción de la cultura de la cerveza, y provee información sobre la historia y retrospectiva de las cerveceras así como lugares que el viajero puede visitar. Por otro lado, utilizo Ratebeer regularmente y su visión y aportaciones de sus usuarios son magníficas. Para los investigadores online, desde luego que merece la pena una vista.

Tras varias ediciones y años publicados ¿Cambiarías algún contenido de este libro?

Por supuesto que cambio cosas en él. El mundo de la cerveza es tan excitante y vibrante que constantemente hay nueva información. Pensando bien, la información clave que aparece en el libro aún es relevante.

Hablemos un poco del mundo de la cerveza. ¿Cómo describirías la situación actual? ¿Cuáles son tus predicciones para el futuro inmediato?El mundo de la cerveza jamás ha sido tan dinámico como ahora. Se abren nuevas cerveceras cada día, mucha gente está empujando los límites de la cerveza y cada vez más consumidores buscan experiencias más interesantes. Éstos, incluso si generalmente eligen marcas mundialmente conocidas, quieren probar cosas nuevas. Tal vez elijan productos que se hacen cerca de su ciudad o, si están de vacaciones, quieren probar algo local.

Pero el aspecto más excitante del movimiento cervecero es el creciente número de pequeños productores que están apareciendo por todo el mundo. La cerveza ya no está confinada a los países tradicionalmente bebedores de cerveza, como el Reino Unido, Bélgica, Alemania o la República Checa. Hace veinticinco años comenzó una revolución en EE.UU. y sus ondas han llegado a todo el mundo. La gente en países que tradicionalmente no tenían ninguna tradición, como Italia o Japón, comienzan a desarrollar nuevas cervezas. Y ahora en España, Portugal, Sudamérica y el lejano Oriente mucha gente comienza a expresar su creatividad mediante la elaboración de cerveza y, haciéndolo así, aprovechan las tradiciones culinarias de su país.

Siguiendo con el tema ¿Cuál es el gigante dormido de la cerveza? ¿En quién debemos fijarnos?

No sé si hay un gigante dormido. Si lo hay, es el representado por toda la gente que sueña con hacer cerveza y aún no se han puesto a ello. Para los viajeros cerveceros, la época más excitante vienen de asistir a algún festival nuevo –como el que se celebra en Pilsen, en la República Checa, en la cervecera Purkmistr en un fin de semana de septiembre. O buscar clubs de homebrewing cuando hagan sesiones de cata y probar las cervezas del futuro.

El Libro de la Cerveza: Que levante la mano quien no lo haya visto nunca.

Tal vez, entre los amantes de la cerveza, hay una percepción de que el mundo se divide en dos grandes grupos: Inglaterra, Alemania, Chequia, etc., que “hacen siempre lo mismo”, y otro grupo formado por EE.UU., Dinamarca, incluso Holanda, que son los auténticos dinamizadores e innovadores en cerveza. ¿Estás de acuerdo?

Ciertamente, alguna de las innovaciones más interesantes en los últimos años han llegado de Dinamarca, Italia y EE.UU. Y ciertamente algunos de los cerveceros en los países tradicionales son muy reacios a esto. Sin embargo, percibo un nuevo dinamismo y una especie de agitación que llega de muchas cerveceras de los países “tradicionales”. Viajes recientes a Bélgica me han hecho darme cuenta del hecho de que hay muchos cerveceros jóvenes haciendo nuevas cervezas.

Con la situación actual, con tantas cervezas extremas, estilos híbridos y bastardos, ¿tiene sentido seguir hablando de los estilos clásicos, o tal vez sea el momento de reconsiderar esos esquemas?

Los estilos son útiles porque de algún punto tenemos que partir cuando intentamos describir una cerveza. Sin embargo, un estilo no debería usarse para poner grilletes a los maestros que quieren hacer cosas nuevas. Los estilos son un medio para un fin, pero no un fin en sí mismos.

¿Qué opinas de la escena cervecera española?

Creo que está en el amanecer de una nueva y excitante era. Me parece que pronto mucha gente que aman su región y su cocina comenzará a expresarlo mediante la elaboración de cerveza. El movimiento cervecero ha empezado muy despacio en países más conocidos por su cultura enológica, pero creo que basta con que la gente en España se fije en Italia o en partes de Francia para ver lo que se ha hecho y empezar a creerse que ellos pueden hacerlo también. Cerveceras como Agullons realmente merecen un vistazo.

Hablando sobre este tema, ¿es la cerveza “extrema” o “experimental” sinónimo de buena cerveza? ¿qué piensas cuando alguien te ofrece una de estas cervezas? ¿Curiosidad, desdén, pánico…?

Tengo una infinita curiosidad por probar cervezas nuevas y diferentes, y espero que siga mucho tiempo. Me encanta que muchos cerveceros no se vean atados por viejas reglas y convenciones, y que sólo estén limitados por su imaginación.

¿Piensas que nos arriesgamos a que la cerveza sufra una evolución como la gastronomía o el vino, sacrificando el fondo por la forma (y esto es, evidentemente, una opinión personal)?

Para mí la cerveza es muy democrática. Me decepcionaría que los críticos de cerveza, consumidores y expertos intentasen imponer reglas que excluyan a la gente de disfrutar una cerveza. En el Reino Unido el mundo del vino se ha ido al garete por unos snobs que dictan cómo tomar un vino y cuándo. La guía puede ser útil, pero prefiero que la gente decida lo que le gusta.

Voy a ser un poco malicioso…¿Qué piensa un inglés cuando ve que algunas cerveceras americanas están mejorando los estilos clásicos británicos o europeos?

Me parece fantástico que los cerveceros quieran desarrollar y mejorar un estilo. La cerveza en Inglaterra nunca ha sido mejor y ciertamente se debe a la inspiración que los cerveceros británicos han tenido de otros países.

CAMRA, WBA…¿son realmente significativos o útiles?¿Realmente crees, por ejemplo, que el ganador del WBA es de verdad la mejor cerveza del mundo?

CAMRA tiene más de 150.000 miembros. Es una organización fantástica e influyente de consumidores que tiene una enorme y positiva influencia en el mundo de la cerveza. Los países donde los consumidores apenas tienen voz son generalmente aquellos dominados por una o dos multinacionales.

En cuanto al WBA, tienes que estar en una competición para poder ganarla. Como juez de la WBA no me cabe la menor duda de que las mejores cervezas del certamen son elegidas como ganadoras.

Hablemos de nombres concretos, Westvleteren, Rochefort, etc. Todos las conocemos, pero ¿qué cerveceras te parecen actualmente las más interesantes? ¿Nos podrías revelar alguna joya oculta?

Apuesto a que el conocimiento de tus lectores sobres cervezas desconocidas es mayor que el mío, pero a mí me gustan las siguientes: En el Reino Unido, Kernel, Wild Beer, la gama de expertos de Sharps, las Vintage de Fuller’s y Beavertown. En Alemania, Camba, Riegel y Goslar (de acuerdo, ya sé que ésta no es desconocida). En Dinamarca, Hornbeer y Evil Twin. En Italia, Panil y Scrampola. En Hungría, Gyertyanos y Sor Forras. En Bélgica, La Senne.

Por favor, dinos algunas cervezas que no pueden faltar en la estantería de un cervecero.

Vaya pregunta. Teóricamente, me gusta elegir una cerveza según mi estado de ánimo y situación. Aparte de esto, la estantería ideal debe estar tan llena como sea posible, y al menos, debe incluir una buena Pils, una cerveza de trigo ácida, una lambic salvaje, una IPA con mucho lúpulo, una stout potente y, por supuesto, una ale de barrica.

¿Nos puedes decir los errores más frecuentes que los cerveceros cometemos al probar una cerveza?¿Algún consejo?

Me gusta que la gente disfrute de la cerveza y confíe en su propio criterio. Es la opinión del que bebe la que cuenta, no la de otras personas.

Para terminar, una pregunta inevitable: ¿Cuáles son tus cervezas favoritas?

Aquellas que me sugieren mis amigos, así que elige.

Tim, muchas gracias por tu amabilidad, tu tiempo y, sobre todo, por compartir tus conocimientos con nosotros. Como te dije, creo que hay mucha gente en España que sigue tus consejos y que ha aprendido mucho sobre cervezas con tus trabajos. Por todo ello, muchas gracias de nuevo.

Puedes seguir a Tim en su blog, beersandpubs.wordpress.com, o en twitter: @beerhero.

Font: http://www.canfabes.com/archives/un-regal-molt-diferent-cata-de-cerveses

Un regal molt diferent, Cata de cerveses

Pensat per regalar als vostres i per a vosaltres mateixos una cata de cerveses artesanes seleccionades entre les millors del món.

Aprendrem a saber quina cervesa marida amb quin tipus de menjar i a apreciar els matisos excepcionals d’aquesta antiga beguda. No esperis més per reservar.

Cerveses escollides:

• Mochaccino Messiah, To Ol, Dinamarca. Brown Ale, cremosa amb notes torrefactes i de cafè, mig cos.
• Royk Uten Il, Haand Bryggeriet, Noruega. Fumada, fosca i de mig cos.
• Dark Force, Haand Bryggeriet, Noruega. Imperial Stout de blat , fosca i amb cos. Final lleugerament alcohòlic.
• Monk’s Elixir, Mikkeller, Dinamarca. Quadruple, cervesa estil trapista, vainilla, plàtan, cremosa i amb cos.
• Kabert, Struise Browers, Bélgica. Russian Imperial Stout envellida en barrils d’oporto, fosca, cremosa vinosa amb un toc de tabac.
• Setembre, Ales Agullons, Catalunya. Cervesa de fermentació mixta, Pura Pale i Làmbic. Envellida.  Una cervesa de temporada que s’elabora un cop l’any, d’aquí el seu nom.

Preu: 65 € per persona.
Data: 1 de març, 2013.
Hora: 20:00h
Lloc: Restaurant Elements 4-12. C/ Sant Antoni 15, Sant Celoni- Barcelona

No t’ho perdis.

Inclou:

• Cata de totes les cerveses anteriorment descrites, amb l’explicació adient per part de sommelier de Can Fabes, Alejandro Hernandez.
• Sopar a Elements 4_12 durant la cata.
• Una cervesa Exclusiva per gaudir a casa.

Ales Agullons CerveTV.

Extret de Weekly Pint

Craft Brewers Bring Big Beers to Iberia.

Wine reigns in Spain, but suddenly craft beer is gaining ground in surprising—and delicious—ways. After a few false starts in the 1990s, more than a dozen operations are up and running, especially in Catalonia, the hilly, village-dotted region anchored by Barcelona in northeastern Spain. During a recent tasting in Worcester, MA, organized by the Shelton Bros. and 12% Imports, two importers working with small artisan brewers around the world, beer lovers had their first chance to try several brews from the southwestern European nation of futbol, Penelope Cruz, and Tempranillo.

Pouring their creations alongside such world famous beers as Belgium’s Westvleteren 12, these cerveseros (who currently brew without access to domestic malt or hops) had much to prove—but prove they did. The result: Spain has arrived on the world stage of beer with all the swagger and skill of a bullfighter.

One might think Spain’s arid climate would inspire light-bodied brews suited for washing down tapas, but in fact several brewers go for the gusto, aging brews in red wine barrels and amping up the malts, hops, and yeast. There’s even a spate of festivals, a brewers’ guild, and specialty craft bars and bottle shops springing to life. Have you ever tried a Spanish beer? Read on for info on two of the most remarkable brews we’ve tasted in years.

MASIA AGULLONS SETEMBRE

Great sour beer from Spain? Si, señor. Housed in a 19th century former winery structure, the tiny Masia Agullons farmhouse brewery is located in the village of Mediona (pop. 1,600), which also has its own little beer festival each summer. Their outstanding Setembre is a blend of their 5%abv Pura pale ale and a 10% portion of Lambic from Belgium’s famed Cantillon, resulting in a deliciously complex, earthy, tart, and rare brew.

MONTSENY MALTA CUVÉE

Opened just five years ago in April of 2007, Montseny brews American-styled craft brews with Spanish flair—they even blast Flamenco music in the brewhouse. Aged for a year in French oak red wine barrels once containing wines from the Penedés region, this excellent 5.1%abv pale ale has a wild blend of flavors mingling citrus, wood, caramel, and a wine-like fruitiness.

Dos importadors de cervesa dels Estats Units, 12% Imports i Shelton Brothers,  van organitzar THE FESTIVAL.

Una trobada de petits cervesers d’arreu del món, que es va cel·lebrar el 23 i 24 de juny del 2012 i on hi van participar dues cerveseries catalanes:

• ALES Agullons
• Cervesa del Montseny

Extret de Rare Beer Club